En els anys noranta Mallorca ja era una destinació turística de primer ordre mundial. Rebíem a milions de visitants cada estiu per a gaudir principalment de les nostres platges i d'un dels paisatges més bells del Mediterrani. En aquella dècada es va escometre l'ampliació d'una de les infraestructures més importants de l'illa, l'aeroport de Son Sant Joan. Sense aquella millora seria difícil imaginar el creixement econòmic experimentat per Balears al començament del segle XXI. Doncs bé, és de justícia recordar que en aquells anys es van escometre altres inversions estratègiques sense les quals no hagués estat possible un desenvolupament que va oferir ocupació i benestar a una societat l'escassa indústria de la qual començava a sofrir per efecte de la deslocalització.

Es compleixen trenta anys de l'inici de les obres per a començar a crear un sistema públic de tractament de residus que es va avançar dècades a les vigents directives europees en favor d'una economia circular, posant les bases perquè avui continuem tenint un model eficient i referent en el qual es miren no sols la resta de regions espanyoles sinó moltes internacionals. Fins llavors els municipis de Mallorca mantenien operatius desenes d'abocadors, molts d'ells incontrolats, que causaven greus problemes ambientals en un territori tan limitat i vulnerable com el nostre. Gràcies al consens polític dins del Govern Balear, com del Consell de Mallorca, i amb una visió a llarg termini, Mallorca va aconseguir l'objectiu d'abocament zero en 2010, convertint-se en un dels primers territoris europeus a aconseguir-ho. 

No va ser fàcil el camí en els seus inicis. Es van prendre decisions valentes per a desenvolupar un sistema robust que fos capaç de donar resposta de manera permanent i ininterrompuda, versàtil per a atacar l'estacionalitat de l'illa i resilient al pas dels anys per a poder adaptar-lo a les circumstàncies de cada moment, tot això complint amb els més alts estàndards mediambientals i tecnològics. Avui podem afirmar que aquestes decisions van ser un dels grans encerts d'aquell projecte, i ha facilitat que el servei funcioni ininterrompudament els 365 dies de l'any des de 1997, sense cap avaria o contratemps greu que obligués a paralitzar-ho i amb una evolució exemplar que ha donat solucions permanents al pas del temps. Poques infraestructures públiques amb aquesta complexitat tècnica en la seva gestió poden presumir d'un grau de fiabilitat semblant i d'una adaptació al canvi tan excel·lent. 

El model d'Abocament Zero que es va dissenyar en el seu moment ens ha permès transformar en recursos tots els residus generats a Mallorca, on la participació ciutadana ha jugat i juga un paper fonamental. Els seus resultats ofereixen avui uns percentatges de reciclatge, reutilització i valorització molt per sobre de la mitjana a Espanya, i en nivells pròxims als de les regions ambientalment més avançades d'Europa. Gràcies a la valorització energètica dels residus que no es poden reciclar o recuperar, TIRME, com a empresa concessionària del servei públic de tractament de residus, és la primera empresa productora d'energia renovable a Balears. Fins a 2023 hem generat 5.101.522 MWh, i suficients per a il·luminar tots els domicilis de Mallorca durant 51 mesos. 

Existeixen inversions, fàcils d'apreciar pels ciutadans perquè els seus beneficis són evidents i repercuteixen directament en la seva qualitat de vida. Parlem d'hospitals, carreteres o centres d'ensenyament. És hora de reivindicar la importància d'altres infraestructures “silencioses”, o no tan visibles, sense les quals no seria possible un desenvolupament sostenible i respectuós amb el territori. La gestió de l'aigua i la dels residus són dos dels exemples més clars d'aquestes inversions la rendibilitat econòmica de les quals, social i ambiental no s'aprecia en el curt termini, però resulten completament necessàries per a aquest desenvolupament sostenible en el temps. Per posar un exemple, de no haver-se clausurat en el seu moment l'abocador de Son Reus, avui dia estaríem parlant d'una muntanya de 20 m d'altura d'escombraries estenent-se al llarg d'1.079.251 m², és a dir, la superfície de 160 camps de futbol. Algú pensa que Mallorca es podria permetre avui semblant impacte visual i ambiental? 

En TIRME continuem treballant per una Mallorca circular a través de la innovació i la transformació digital, de l'ús de les millors tecnologies disponibles, de les aliances amb altres actors econòmics i socials, i de la col·laboració públic-privada. Estem en disposició d'ajudar en la transició cap a un model més eficient, que aposti per la prevenció i reutilització dels residus, que garanteixi un reciclatge de qualitat, que minimitzi la petjada de carboni i sigui cada vegada més inclusiu i social. Tot es pot millorar, i estem en això amb el propòsit de continuar sent referents, també és el moment de sentir-nos orgullosos pel camí recorregut. Perquè la història de TIRME és la història d'un gran èxit col·lectiu, fruit del consens institucional i del compromís dels ciutadans amb el futur sostenible de Mallorca.

Antonio Pons Bascones

Director General de TIRME